i Lluís Recoder i Miralles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Recoder i Miralles

Política
Lluís Recoder i Miralles
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
ciències polítiques polít
Polític.
Barcelona, 29 de setembre de 1958

Llicenciat en dret, s’especialitzà en dret urbanístic, i posteriorment es diplomà en institucions europees. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976, fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980), de la qual fou membre del Comitè Executiu Nacional (1982-84) i president del Consell Nacional (1984-86). Posteriorment ha estat secretari general (1986-88), president (1988-91), vicesecretari de la Mesa del Consell Nacional de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC fins el 1999, i membre de la Comissió per la Refundació del Catalanisme (2007). Des del 2008 és president de la Comissió Nacional de Política Municipal de CDC (2008) i membre del Comitè Executiu Nacional.

Diputat a les Corts Espanyoles (1986-99) i al Parlament de Catalunya des del 1999, ha estat membre de les Assemblees Parlamentàries del Consell d’Europa i membre de l’Assemblea Parlamentària de la Unió Europea Occidental. Del 1999 al 2010 fou alcalde de Sant Cugat del Vallès, on la seva gestió i la del seu equip meresqué, al novembre del 2009, el premi a l’ajuntament més transparent de l’Estat espanyol atorgat per l’organització Transparency International, i el premi European Public Sector Award de la Unió Europea en la categoria de millor lideratge i gestió del canvi. Al desembre del 2010 fou nomenat conseller de política territorial i sostenibilitat del govern presidit per Artur Mas i Gavarró, succeint Joaquim Nadal i Farreras, càrrec que exercí fins al final de la legislatura (novembre del 2012), que fou substituït per Santiago Vila i Vicente. Fou novament diputat després de les eleccions del 25 de novembre al Parlament de Catalunya, però a l’abril del 2013 renuncià a l’escó parlamentari per a dedicar-se a l’activitat privada.

Ha publicat La llibertat com a resposta (2009), sobre la seva experiència i idees polítiques.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...