OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Bernat Joan i Marí

Política
ciències polítiques polít
Sociolingüista, escriptor i polític.
Eivissa, 22 de febrer de 1960

Llicenciat en filologia catalana (1982), durant els anys d’estudiants participà en la creació de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat i en el Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on realitzà els primers treballs d’investigació.

Professor d’institut (1983), de 1984 a 1987 en fou director. Des del 1982 fou també professor de l’Institut de Ciències de l’Educació dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana per a professors a les Balears. Fou cofundador del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a Eivissa el 1984, on formà el grup vinculat Grups de Defensa de la Llengua i, el 1994, fou cofundador de Plataforma per la llengua.

Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya des dels primers anys noranta, contribuí a la implantació d’una secció d’aquest partit a les Balears, la qual presidí de 1996 a 2000. Fou diputat per ERC al Parlament Europeu de 2004 a 2007 dins del grup Els Verds/Aliança Lliure Europea. Del setembre del 2007 al novembre del 2010 fou director general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya en substitució de Miquel Pueyo i París. Al novembre del 2011 abandonà ERC.

Ha publicat llibres de sociolingüística, generalment centrats en el cas del català: Bilingüisme? Normalització? Dades sobre el conflicte lingüístic a l’illa d’Eivissa (1984), El progrés, detonant de la substitució lingüística? (1992), Història de la llengua catalana (amb M. L. Pazos 1994), Fer una llengua és fer una nació (amb G. Bibiloni, 1995), Les Normalitzacions reeixides: aproximació a l’estudi de la construcció de llengües nacionals a l’Europa del segle XX (1996), ¡Ganemos el catalán, el vasco, el gallego! (1997), Un espai per a una llengua (1998), Criptació o llibertat. Actituds lingüístiques entre els jóvens d'Eivissa (2000, premi de la Nit de Sant Joan), Normalitat lingüística i llibertat nacional: processos de normalització lingüística a l’Europa del segle XX (2002), Projecte ecolingüística = EcolingüisticsProject (2006) i Breu història de la llengua als Països Catalans (2019, amb Esperança Marí), entre d'altres.

En el vessant literari, és autor de les novel·les Ball de voltors (1991), Espectral (1996) i Adrenalina tòxica (2005); dels reculls de narracions juvenils El drac vermell (1993, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil), Deu variacions sobre la Caputxeta (1999, premi Ciutat d'Eivissa de narrativa), Sirventesos (2000), Assassinat a l'institut (2001) i Sota la màrfega (2005); de diverses obres teatrals, entre les quals Es gegant des Vedrà (1993, infantil), Lisistrata (1997), Fàtima a Teheran (1998), Subway/Soterrani (2001), El dimoni Cucarell i l'arbre sagaç (2003, premi Ciutat d'Eivissa de narrativa infantil 2001), Trio de negres (2003) i Antropofàgia (2005); i d'assaigs: Marià Villangómez, des de l’illa (2003), Una altra Europa és possible (2004), Montenegro: nou estat d’Europa. I Catalunya...?  (2006) i (Re)pensar el nacionalisme a Mallorca (2008). També és autor de Veure i viure (notes d'aeroport i de carretera) (1999, premi Baladre). (2001),

Col·laboració: 
GVA / MFFM
Data de revisió: 
2020-05-13

Llegir més...