Es doctorà a la Carnegie Mellon University (1967). Fou professor de la Universitat de Pennsilvània (1966-71), del Carnegie Mellon (1971-80), de la Universitat de Minnesota (1980-2003) i de l’Arizona State University (des del 2003), i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981.
La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles. Aquestes tesis influïren les reformes dels bancs centrals i de les polítiques monetàries de diversos països. D’altra banda, l’altra aportació de Prescott fou l’anàlisi dels cicles econòmics i la necessitat de trobar explicacions als alts i baixos periòdics, no solament a través de la demanda agregada, com feu J.M. Keynes, sinó de l’oferta, com ara els resultants dels canvis tecnològics o la pujada sobtada dels preus del petroli. A través de les seves anàlisis arribà a la conclusió que els cicles econòmics eren el resultat d’innombrables decisions individuals de les llars i empreses amb relació al consum, la inversió, l’oferta laboral i d’altres. El 2004 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Finn E. Kydland.