El 1968 es graduà a la Norwegian School of Economics and Business Administration i es doctorà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh (EUA), el 1973. És professor de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara (EUA). Destacà per les seves contribucions a l’anàlisi de les variables que regeixen els cicles econòmics, aplicades en la reforma de bancs centrals i en el disseny de polítiques econòmiques. El 1977 demostrà la importància de la credibilitat en la política econòmica. Quant als cicles econòmics, provà que l’explicació de les pujades i baixades econòmiques no s’havien de buscar només al costat de la demanda, com feu John Maynard Keynes, sinó en canvis tecnològics o canvis sobtats en l’oferta, com ara una pujada dels preus del petroli. El 2004 rebé el premi Nobel de ciències econòmiques, juntament amb el nord-americà Edward C. Prescott.