i Internet Corporation for Assigned Names and Numbers | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Internet Corporation for Assigned Names and Numbers

Sigla d’Internet Corporation for Assigned Names and NumbersICANN
Sigla d’Internet Corporation for Assigned Names and NumbersICANN
telecomunicacions telecom
Entitat internacional sense ànim de lucre dedicada a assignar dominis d’internet, gestionar els dominis de màxim nivell, la localització d’adreces per als protocol d'internet (IP) i el manteniment d’altres serveis, com ara les adreces de correu electrònic.

L’ICANN és l’organisme que supervisa el funcionament coordinat de la xarxa i, a través del registre dels dominis i les adreces, evita les duplicacions i les interferències. Amb seu a Los Angeles, fou creat el 1998, quan el Govern nord-americà, que originalment exercia aquestes funcions a través del Departament de Comerç, en traspassà la gestió a l’organisme de nova creació fundat a la Universitat de Berkeley. Tot i que, en principi, es tracta d’un organisme internacional, el fet que depengui d’una concessió del Govern nord-americà (renovada cada tres anys) l’ha fet objecte de crítiques perquè estableix una tutela potencial sobre la xarxa per part d’un poder polític. Després d’una llarga campanya de suport dels usuaris i d’organitzacions d’internautes, al setembre del 2005 l’ICANN aprovà el domini .cat, que identificava a la xarxa continguts relacionats amb els Països Catalans. 

L’any 2008 l’ICANN anuncià la decisió de liberalitzar completament els dominis, que aprovà al mes de juny del 2011. La mesura, que havia d’entrar en vigor a partir de l’any següent, bé que estipulava que companyies, ciutats i organitzacions es podrien registrar amb el seu propi domini genèric de nivell superior (gTDL: generic Top-Level Domain), permetia en la pràctica l’us il·limitat de terminacions a les adreces, a més de caràcters diferents que els de l’alfabet llatí. Era previst que els gTLD haguessin de satisfer una sèrie de condicions i que el seu cost fos elevat. En el moment d’aprovar-se la liberalització dels dominis, n'hi havia 22 de gTDL (sotmesos a fortes restriccions), i uns 250 d’estatals.

Llegir més...