L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la. Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en el govern. Entre aquests elements bàsics de la regulació cal destacar la integració del conseller primer en el govern, sigui titular d’un departament o no ho sigui, i l’articulació del càrrec entorn d’un nucli de competències pròpies que reflecteixen la seva posició preeminent en el govern. En el marc de les directrius generals establertes pel president de la Generalitat, té com a funcions, entre d’altres, desplegar aquestes directrius, convocar i presidir les comissions del govern, facilitar la informació sol·licitada pel Parlament, coordinar l’activitat dels departaments i encarregar a un conseller o consellera el despatx d’un altre departament. Les competències pròpies del conseller primer del govern es poden completar mitjançant l’atribució per delegació d’altres que corresponen al mateix president de la Generalitat. D’ençà de la vigència de l’Estatut d’Autonomia del 1979, el càrrec de conseller primer (també anomenat conseller en cap) ha estat ocupat per Artur Mas (2001-03), Josep Lluís Carod-Rovira (2003-04) i Josep Bargalló, el primer sota la vigència de la llei 1/2005.
f
m
Dret