En vigor des del setembre del 1953, la Convenció té com a principi vetllar pel compliment dels drets fonamentals (civils i polítics) dels ciutadans dels estats signants i també d’aquells que, encara que no ho siguin, es troben sota la seva jurisdicció. Protegeix el dret a la vida (abolició de la pena de mort pel protocol 6 al Conveni), prohibeix la tortura, l’esclavitud i el treball forçat, garanteix el dret a la llibertat i la seguretat, a un procés equitatiu i a un recurs efectiu, al principi de tipicitat penal, al respecte a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament, de consciència, de religió i d’expressió, a la llibertat de reunió i d’associació, el dret a contraure matrimoni i a la propietat (aquesta darrera reconeguda en un protocol addicional). Prohibeix també les detencions arbitràries i la discriminació que impedeixi els drets i llibertats recollits. Alguns d’aquests drets poden ésser limitats pels estats signants de la Convenció sempre que les ingerències estiguin previstes per una llei i constitueixin mesures proporcionals necessàries per a la protecció d’una societat democràtica i dels drets i les llibertats dels altres. La Convenció institueix un Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg amb la finalitat de garantir els drets reconeguts, la tasca del qual ha tingut influència en els ordenaments jurídics dels estats membres del Conveni.