L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791. Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major. Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que protegien l’antiga porta de migdia, inutilitzada a partir del 1588, quan es modificà l’actual mur de ponent. També se li afegí el campanar el 1791, època en què hom reformà les voltes i el capdamunt de la façana, dotat de decoració barroca. La devoció mural romànica del seu absis descoberta el 1909 es guarda des del 1935 al Museu Episcopal de Vic.
Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià