Agent immobiliari de professió, ingressà al Democràtic Unionist Party (DUP) l’any de la seva fundació (1971). El 1973 en fou elegit membre de l’executiva, el 1974 secretari del Comitè Executiu Central, i posteriorment primer secretari general (1975) i vicepresident el 1980. La seva carrera pública s’inicià el 1977, any en què fou elegit regidor de Castlereagh, on fins el 2007 exercí diversos càrrecs entre els quals el de vicealcalde (1978) i alcalde (1986-88). Elegit membre de la Cambra dels Comuns en les successives eleccions generals des del 1979 fins el 2005, el 1985 dimití uns mesos en protesta per l’acord angloirlandès. Fou també membre de l’Assemblea d’Irlanda del Nord els anys de la seva existència (1982-86) i un dels representants del DUP al Fòrum d’Irlanda del Nord (1996-98), del qual sorgiren els acords de pau de Stormont (als quals aquest partit s’oposà). El 1998 fou elegit membre de la restablerta Assemblea d’Irlanda del Nord, i esdevingué ministre de desenvolupament regional (1999-2000 i 2001-02) i, des del 2007, ministre de finances. El maig del 2008 substituí Ian Richard Kyle Paisley com a líder del partit i, el juny, com a primer ministre d’Irlanda del Nord. Al gener del 2010 un afer extramarital de la seva dona arran del qual aquesta, que ocupava càrrecs, vulnerà el codi de conducta de la funció pública, comportà la suspensió del seu mandat durant tres setmanes. Després de les eleccions del maig del 2011 a l’assemblea de Stormont fou reelegit en el càrrec. El 2015 l'assassinat d'un exmembre de l'IRA provocà una crisi de govern quan els partits unionistes recriminiren als partits no unionistes que l'IRA no s'havia realment dissolt. Com a protesta, Robinson suspengué les seves funcions i alguns dels ministres del DUP dimitiren el càrrec al setembre, però no es dissolgué l'Assemblea. Fou nomenada primera ministra en funcions Arlene Foster la qual, al capdavant del DUP fou confirmada en el càrrec després que aquest partit tornés a guanyar les eleccions a l'Assemblea al maig del 2016.