El 1946 ingressà al Partit dels Treballadors Polonès (precedent del Partit Comunista Polonès). Estudià història i es doctorà el 1956. Del 1945 al 1949 fou oficial de l’exèrcit. Des d’aquest any fou editor del departament de publicacions del comitè central del partit comunista (del qual formà part des del 1975), i impulsà la revista Polytika (1958-81), notable pel caràcter relativament obert malgrat les restriccions del règim. El 1980 fou designat per a negociar amb Lech Wałęsa en el conflicte que enfrontava Solidarność amb el govern. Defensà la imposició de la llei marcial per part de Wojciech Jaruzełski (1981-83) com a única alternativa a una invasió soviètica. Fou el darrer cap de govern comunista de Polònia (setembre de 1988 - juliol 1989), i preparà amb l’oposició l’establiment d’un sistema democràtic i la dissolució del partit comunista.