Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York (1940) i el 1943 en medicina al Long Island College. Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit. El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment (1955) al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació. El 1983 fundà L.VAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars. Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard , Michael Ellis DeBakey i Richard Rowland Lower , dels transplantaments de cor, (el 1967 en dugué a terme el segon en un nadó, que morí poques hores després), destacà sobretot per la invenció de nombroses tècniques i pròtesis emprats en cirurgia cardíaca, entre els quals una vàlvula artificial (1954), una màquina cardiopulmonar (1958), un marcapassos intern (1962), l’anomenat assistent ventricular (1964), i una bomba intraaòrtica, entre d’altres. El 1951 filmà per primer cop l’interior d’un cor bategant.