Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel. Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps, el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya. Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla (segona època), La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’Estat Català. Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la República Catalana com “la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.” Tot i que Esquerra Republicana de Catalunya adoptà la quadribarrada (1931) com a ensenya oficial, l’estelada fou mantinguda per les Joventuts del partit. Fou adoptada també pels independentistes del Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols o Estat Català Partit Proletari. Durant el franquisme, tot i que el Front Nacional de Catalunya la utilitzà esporàdicament, no fou fins als darrers anys del règim en què tornà a popularitzar-se, especialment amb la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) el 1968. Per tal d’assenyalar la seva adscripció marxista-leninista, tanmateix, canvià el blanc de l’estel pel color vermell, i el triangle blau pel blanc (que pocs anys més tard esdevindria groc). Des d’aleshores, i sobretot arran de la creació del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) el 1980, aquesta modalitat ha esdevingut la bandera predominant dels partits i organitzacions independentistes de l’esquerra radical. Arran de l’adopció de l’independentisme en els seus estatuts (1987), ERC l’adoptà de manera informal. Actualment, de les organitzacions amb representació institucional només la Candidatura d’Unitat Popular (1999) té l’estelada com a emblema exclusiu.
f
Les dues banderes estelades