D’ideologia liberal, és partidari de les llibertats i la responsabilitat individuals, en economia defensa la desregulació del mercat, una política restrictiva en la despesa pública i els impostos i l’estímul a la inversió a l’empresa privada i, de manera més general, un intervencionisme mínim de l’estat (la seva divisa és ‘tant d’estat com calgui i tan poc com sigui possible’), aspecte que el diferencia dels dos grans partits majoritaris alemanys ( SPD i CDU ), amb els quals ha estat soci de govern els anys 1949-56, 1961-66, 1982-98 (amb la CDU) i 1969-82 (amb l’SPD).
Aquests anys tingueren una forta incidència en els afers estrangers, molt especialment en les relacions amb l’antiga RDA a través dels seus líders Walter Scheel i Hans-Dietrich Genscher , que ocuparen, entre d’altres, aquest ministeri. En les eleccions al parlament alemany fins el 1998 l’FDP se situà com a tercera força, però a partir d’aleshores disputa aquesta posició amb els ecologistes del Bundnis 90/Die Grünen . Des de la seva creació, l’FDP ha obtingut entre el 5% i el 15% dels vots, aconseguit en les eleccions del 2009, amb 93 escons sobre 622 al Bundestag., resultat que comportà després de deu anys a l’oposició la tornada al govern en coalició amb la CDU d' Angela Merkel , en la qual el líder del partit, Guido Westerwelle , ocupà la cartera d’afers estrangers i la vicecancelleria.
N'han estat líders Theodor Heuss (1948–49), Thomas Dehler (1954–57), Reinhold Maier (1957–60), Erich Mende (1960–68), els esmentats Scheel (1968–74) i Genscher (1974–85), Martin Bangemann (1985–88), Otto Graf Lambsdorff (1988–93), Klaus Kinkel (1993–95), Wolfgang Gerhardt (1995–2001) i Guido Westerwelle (2001-2011). Al Parlament Europeu, forma part de Partit Liberal Demòcrata i Reformista d'Europa .
Al maig de 2011, després d’una sèrie de revessos electorals en les eleccions regionals, Westerwelle dimití la presidència del FDP, i també la vicencelleria del govern. En ambdós càrrecs fou rellevat per Philipp Rösler, el qual al seu torn dimití el càrrec després del fracàs en les eleccions al Bundestag del 22 de setembre de 2013, en les quals els liberals restaren fora del parlament.