Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental. L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol. Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro (Polisario), el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit. Exiliat, residí als camps de refugiats sahrauís de Tindouf. Nacionalista moderat, pragmàtic i laic, compromès amb la legalitat internacional, l’any 1984 aconseguí que l’Organització de la Unitat Africana (OUA, actual Unió Africana) reconegués la RASD, cosa que provocà la sortida del Marroc de l’OUA. El 2003 donà suport al pla de Nacions Unides (pla Baker) per a la solució del conflicte del Sàhara Occidental. Centrà els seus esforços a aconseguir el suport dels països occidentals per a la causa sahrauí, i també a denunciar els obstacles posats pel Marroc per a celebrar un referèndum d’autodeterminació amb garanties. Condemnà les accions terroristes de l’islamisme radical A la seva mort el succeí en els càrrecs de secretari general del Polisario i a la presidència de la RASD Brahim Ghali.
Muḥammad Abd al-Azīz
© Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya
Polític sahrauí.