Militant d’Estat Català Partit Proletari, fou companya del president Lluís Companys i Jover, el qual influí políticament, i amb qui es casà el 1936. Aquest mateix any anà a París a fer-se càrrec d’un dels dos fills de Companys, Lluís Companys i Micó, que havia tingut del seu primer matrimoni amb Mercè Micó i Busquets, afectat d’una malaltia mental. Exiliat, Companys es reuní amb Carme Ballester i el seu fill. Les autoritats franceses, que havien reconegut el règim franquista, obligaren el matrimoni a establir-se lluny de París. A La Baule (Bretanya), on residien, l’agost del 1940 Companys fou detingut per agents alemanys; després que fos extradit a Espanya i afusellat, Carme Ballester s’establí a París i es féu càrrec del fill de Companys fins que morí (1956). Bé que rebé l’ajut d’alguns exiliats, subsistí treballant com a venedora i fent feines domèstiques. Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència francesa i amagà també jueus perseguits. A instàncies de Josep Maria Batista i Roca, Manuel Viusà i Camps i altres exiliats, l’any 1970 cursà al Govern alemany una sol·licitud de pensió com a vídua d’una víctima del nazisme, que li fou concedida. Les seves despulles foren traslladades a Barcelona el 24 de febrer de 1998 i reberen definitiva sepultura el 3 de març següent al panteó familiar de Montjuïc.