i Carles Boix i Serra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carles Boix i Serra

Política
Carles Boix i Serra
© C. Boix
ciències polítiques polít
Estudiós de la política i l’economia.
Barcelona, 1964

Llicenciat en dret (1985) i en història (1986) per la Universitat de Barcelona, amplià estudis als EUA, on el 1990 obtingué un màster en administració pública, i el 1995 el doctorat en ciència política per la Universitat de Harvard.

Ha estat professor de ciència política a les universitats d’Ohio (1995-99) i Chicago (1999-2001), de la qual fou catedràtic en 2001-06. Des del 2006 és catedràtic de la Woodrow Wilson School of Politics and Public Affairs (Universitat de Princeton). 

És autor de nombrosos llibres i articles sobre econonomia política, teoria de la democràcia i catalanisme. Hom pot esmentar-ne, entre d’altres, Political Parties, Growth, and Equality. Conservative and Social Democratic Strategies in the World Economy (1998 premi William Riker 1999), “Setting the Rules of the Game: The Choice of Electoral Systems in Advanced Democracies” (1999, premi Heinz Eulau al millor article publicat a l'American Political Science Review), Partits polítics i sistemes electorals (2002L'obertura catalana. Estratègies polítiques del catalanisme en un món interdependent (2002, premi Assaig Idees  2003) i Democracy and Redistribution (2003), que el 2004 obtingué el premi Mattei Dogan al millor llibre en recerca comparada i, per segon cop, el premi William Riker.

Ha col·laborat en obres col·lectives, entre les quals destaca especialment l'Oxford Handbook of Comparative Politics (2007), coeditat amb Susan Stokes. Articulista a la premsa, la seva resposta a un article a la revista britànica The Economist contribuí de manera decisiva a impulsar el Col·lectiu Emma (2009), format per catalans residents a l’estranger i per no catalans, dedicat a contrarestar informacions sobre Catalunya a la premsa internacional que consideren distorsionades. Posteriormnet, al novembre del 2012, juntament amb cinc altres acadèmics catalans reconeguts internacionalment, fundà el Col·lectiu Wilson, destinat a fomentar el debat sobre l’autodeterminació de Catalunya. Al març del 2013 passà a formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'organisme impulsat pel president de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'identificar i impulsar estructures d’Estat, i els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur estatus polític de Catalunya.   

En 2004-05 fou becat per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation. L’any 2010 fou elegit membre de l’American Academy of Arts and Sciences i el 2012 rebé el premi de periodisme de la Fundació Catalunya Oberta en reconeixement a la seva trajectòria com a publicista.

Llegir més...