Carles Boix i Serra

(Barcelona, 1964)

Carles Boix i Serra

© C. Boix

Estudiós de la política i l’economia.

Llicenciat en dret (1985) i en història (1986) per la Universitat de Barcelona, amplià estudis als EUA, on el 1990 obtingué un màster en administració pública, i el 1995 el doctorat en ciència política per la Universitat de Harvard.

Ha estat professor de ciència política a les universitats d’Ohio (1995-99) i Chicago (1999-2001), de la qual fou catedràtic en 2001-06. Des del 2006 és catedràtic de la Woodrow Wilson School of Politics and Public Affairs (Universitat de Princeton). 

És autor de nombrosos llibres i articles sobre econonomia política, teoria de la democràcia i catalanisme. Hom pot esmentar-ne, entre d’altres, Political Parties, Growth, and Equality. Conservative and Social Democratic Strategies in the World Economy (1998 premi William Riker 1999), “Setting the Rules of the Game: The Choice of Electoral Systems in Advanced Democracies” (1999, premi Heinz Eulau al millor article publicat a l'American Political Science Review), Partits polítics i sistemes electorals (2002L'obertura catalana. Estratègies polítiques del catalanisme en un món interdependent (2002, premi Assaig Idees  2003) i Democracy and Redistribution (2003), que el 2004 obtingué el premi Mattei Dogan al millor llibre en recerca comparada i, per segon cop, el premi William Riker; Political Order and Inequality. Their Foundations and their Consequences for Human Welfare (2015) i Democratic Capitalism at the Crossroads: Technological Change and the Future of Politics (2019).

Ha col·laborat en obres col·lectives, entre les quals destaca especialment l'Oxford Handbook of Comparative Politics (2007), coeditat amb Susan Stokes. Articulista a la premsa, la seva resposta a un article a la revista britànica The Economist contribuí de manera decisiva a impulsar el Col·lectiu Emma (2009), format per catalans residents a l’estranger i per no catalans, dedicat a contrarestar informacions sobre Catalunya a la premsa internacional que consideren distorsionades. Posteriormnet, al novembre del 2012, juntament amb cinc altres acadèmics catalans reconeguts internacionalment, fundà el Col·lectiu Wilson, destinat a fomentar el debat sobre l’autodeterminació de Catalunya. Formà part del Consell Assessor per a la Transició Nacional.   

En 2004-05 fou becat per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation. L’any 2010 fou elegit membre de l’American Academy of Arts and Sciences i el 2012 rebé el premi de periodisme de la Fundació Catalunya Oberta en reconeixement a la seva trajectòria com a publicista. Fou el primer director (2013-16) de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG), participat per la Generalitat de Catalunya i la Fundació "la Caixa", i que té el suport de la Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona Graduate School of Economics.