OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

projecte Castor

economia econ
Plataforma gasista situada davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat.

És situada a 22 km de la costa d’Alcanar i Vinaròs, al lloc on antigament hi havia un jaciment petrolífer, sota les aigües de la Mediterrània i a uns 1.700 m de profunditat, punt de destinació del gas procedent d’una planta de Vinaròs a través d’un gasoducte. El magatzem Castor, que aprofita l’antic jaciment petrolífer, té una capacitat prevista de fins a uns 125 milions de litres de gas per distribuir-lo a la xarxa de l’Estat. És propietat de l’empresa espanyola ACS i la canadenca Escal UGS. El projecte suscità des de l’inici una forta oposició de grups polítics i plataformes de les comarques afectades, que argumentaven l’impacte mediambiental i econòmic negatiu que podia tenir la infraestructura.

El 26 de setembre de 2013, poc abans de l’entrada en funcionament de la plataforma i quan s’havien omplert més de tres quartes parts del dipòsit, les injeccions de gas foren aturades de manera temporal arran d’un gran nombre de petits moviments sísmics que la setmana anterior tingueren lloc sota la plataforma i el seu entorn. Els de més intensitat (fins a 3,6 graus en l’escala de Richter) foren clarament percebuts pels veïns del litoral. Tot i l’aturada, els microterratrèmols (uns 600 en total) continuaren, i el de més intensitat superà els 4 graus. Les protestes exigiren la paralització de la planta i els governs de la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana activaren els plans de resposta a moviments sísmics (Sismicat i Pla de Risc Sísmic, respectivament). A l’octubre, enmig d’acusacions d’opacitat contra l’empresa i el govern espanyol, hom plantejà el tancament del projecte, i al novembre ho demanà per unanimitat el Parlament de Catalunya.

El maig del 2014 es donaren a conèixer dos informes dels instituts nacionals geogràfic i miner que vinculaven directament els sismes a la zona amb el projecte Castor. Al juny ACS, principal accionista del projecte, renuncià a la concessió i, a l’octubre, el govern espanyol aprovà la suspensió del Castor. El maig del 2017 un informe del Masachussetts Institute of Technology (MIT) encarregat el 2014 pel govern espanyol corroborà la vinculació entre els sismes i la injecció de gas. Tanmateix, un cop coneguts els resultats el govern espanyol posposà pronunciar-se entre les alternatives de desmantellar la instal·lació o reconvertir-la. El 2018 una plataforma ciutadana presentà una querella contra Florentino Pérez i altres directius d’ACS i contra cinc exministres per prevaricació, frau i malversació amb relació al projecte Castor que fou arxivada per la jutgessa al setembre. L’octubre del 2019 el consell de ministres aprovà el segellament del magatzem, que ACS recorregué als tribunals. El juny del 2020 la majoria al Congrés dels Diputats renuncià a investigar el projecte.

El pagament del cost del tancament del Castor també ha donat lloc a litigis: l’octubre del 2014, al mateix temps que se suspenia el projecte, l’Estat reconegué una compensació de 1.350 milions d’euros per a ACS, inversors i avaladors, que fou pagada per l’Estat amb un préstec de tres entitats bancàries. El retorn del deute era previst mitjançant la càrrega a la factura del gas, però les protestes, les accions legals dels consumidors, una reprovació del Parlament Europeu (2015) i una sentència del Tribunal Constitucional (2017) deixaren aquesta via sense efecte. L’octubre del 2020, responent a la reclamació dels bancs, el Tribunal Suprem ordenà a l’Estat el pagament del tancament del Castor. D’altra banda, el 2018, responent a un recurs de la patronal CECOT, el Tribunal Suprem sentencià que el govern havia de tornar als consumidors l’import del manteniment del magatzem dels anys 2014 i 2015.

Col·laboració: 
VMI

Llegir més...