El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti. Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1.275 llits. El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació. L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos. Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la Generalitat, incloent aquest hospital, però sense un pressupost específic per posar-lo en marxa. Hi mancaven molts serveis i equipaments i no es pogué obrir fins 2 anys més tard. Rebé el nom de Germans Trias i Pujol, en honor de Joaquim i Antoni Trias i Pujol, dos catedràtics de cirurgia d’origen badaloní represaliats pel franquisme. L’hospital, que entrà a formar part de l’Institut Català de la Salut, obrí amb 166 llits i de mica en mica es posaren en marxa nous serveis. El 1990 es consolidà com a hospital vinculat de la Universitat Autònoma de Barcelona.