Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres. Dedicat sobretot a temes empordanesos, col·laborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans (El Noticiero Universal, El Correo Catalán, Tele-exprés, Avui, La Vanguardia, Tele-estel, Presència, Serra d'Or, Punt Diari, Revista de Girona) i empordanesos (Hora Nova, Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal), i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó (1954). Publicà també els reportatges Els gitanos; aproximació a un racisme (1970), Coses i gent de l'Empordà (1972, premi Catalonia 1971), Bruixeria a Catalunya (1976), les biografies Creadors, Barcelona enllà (1993) i els reculls de narracions Vent de tramuntana, gent de tramuntana (1980), Llegendes del poema "Canigó" de Jacint Verdaguer (1997), Tots hem fet l'estraperlo (1968) i l'infantil La plana, el vent, la gent (1997). Fou també autor de poemaris (Amor que devora, 1961, premi Antoni Puig de Conill dels Jocs Florals de l'Empordà). L'any 2005 rebé el premi del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i el 2008 fou nomenat fill predilecte de Figueres.