Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990. S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran (derogant en la pràctica l'estatut de comarca), estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran (amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola), atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya. No reconeix al Consell competències legislatives, reservades per la Constitució espanyola a les Corts, al govern espanyol i als parlaments de les comunitats autònomes. El text fou aprovat al Parlament de Catalunya el 21 de gener de 2015 per majoria absoluta. Hi votaren a favor CiU, ERC, PSC, ICV-EuiA, CUP i el PP. Aquest partit, però, votà en contra de la clàusula sobre el dret a decidir, com ho féu també Ciutadans, que s’abstingué en la resta de la llei. Bé que entrà en vigor el febrer del 2015, aquest mateix any era prevista la celebració d’un referèndum entre els aranesos perquè la confirmessin.