Estudià arquitectura a les universitats de Cincinnati i Harvard, i el 1962 inicià una carrera docent de quatre dècades a la Universitat de Princeton, ciutat on també obrí el seu estudi. Juntament amb Richard Meier, Peter Eisenman, Charles Gwathmey i John Hejduk, forma part del grup anomenat Five Architects, considerats pioners del postmodernisme.
El 1972 projectà la seva primera obra important, la Snyderman House, a Fort Wayne, Indiana. El 1979 dissenyà un complex municipal a Portland, Oregon, considerat el primer edifici pròpiament postmodernista i que durant anys ha suscitat controvèrsia. Dels més de 350 edificis que dissenyà, sobresurten els dedicats a activitats i espais públics. Hom pot esmentar l’edifici Humana de Louisville, Kentucky (1982); la seu Disney de Burbank, a Florida (1986); la biblioteca pública de Denver, Colorado (1990); el Ministeri de Sanitat, Benestar i Esports de la Haia (1993); l’hotel Steigenberger d’El Gouna, Egipte (1997); la biblioteca de la Universitat de Saint Martin a Washington (1998); el Museu Nacional de Prehistòria de Taitung, a la República de Corea (2002); el Florida Institute of Technology (2003); el Museu de Shenandoah, Virgínia (2005), i el Museu Nacional de l’Automòbil de la Haia (2010).
Destacà també com a dissenyador d’objectes d’ús quotidià, entre els quals cal esmentar la tetera d’acer inoxidable Alessi (1985), que esdevingué el producte estrella d’aquesta firma italiana. Confinat en una cadira de rodes des del 2003, dissenyà tot una sèrie d’objectes hospitalaris i d’ortopèdia per a facilitar les accions i la mobilitat de persones invàlides.
Entre moltes altres distincions, rebé la medalla nacional de les arts (1993), la medalla d’or de l’Institut Americà d’Arquitectes (2001) i el premi Driehaus (2010).