Dolors Bassa i Coll

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1959)

Política.

Diplomada en magisteri per la Universitat de Girona (1979) i llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya (2007), ha exercit la docència a Palafrugell (1979-86) i a Torroella de Montgrí (1986-2015). Regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya (2007-15), en l’àmbit sindical ha estat secretària de política social i ocupació (2005-08) i secretària general (2008-15) de la Unió General de Treballadors de les comarques gironines. Dins la Universitat de Girona, ha estat membre del Consell Social (2001-13) i del Consell Assessor del màster de treball, relacions laborals i recursos humans (2012-15). També ha format part del Consell de Formació Professional (2007-13) i del consell de direcció del Servei d’Ocupació (2006-15) de la Generalitat de Catalunya. Diputada per Junts pel Sí en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, el gener del 2016 assumí la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies en el govern presidit per Carles Puigdemont. En aquest càrrec, treballà per la mediació en diversos conflictes, entre d’altres el del metro i el de l’aeroport de Barcelona (2017), i maldà per preservar les prestacions socials davant les retallades imposades pel govern espanyol.

Després del Referèndum de l’1 d’octubre, el dia 27 d’aquest mes, en què el Parlament de Catalunya aprovà la declaració de la creació de la República Catalana, el govern espanyol li ordenà cessar en el càrrec juntament amb la resta membres del govern català en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El 2 de novembre ingressà a la presó després que la jutge de l’Audiència Nacional acceptés la petició del fiscal general i acusés de rebel·lió, sedició i malversació els membres del govern per l’organització del referèndum, per als quals dictà presó incondicional. Sortí de la presó el 4 de desembre, després que el jutge del Tribunal Suprem (que havia assumit les causes contra els independentistes) en dictés la llibertat provisional sota fiança. Fou novament diputada al Parlament de Catalunya, aquest cop per ERC, després de les eleccions del 21 de desembre de 2017. Renuncià a l’escó el 22 de març de 2018, un dia abans que el jutge del Tribunal Suprem activés el seu processament i en dictés el reingrés a presó. Jutjada en la causa especial 20907/2017, el 14 d’octubre de 2019 fou condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació i a 12 anys d'inhabilitació.

El 23 de juny de 2021 fou indultada de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, però es mantingué la inhabilitació establerta en la sentència. La vigència de l’indult quedà condicionada al fet de no tornar a cometre cap delicte greu —castigat amb més de cinc anys de presó— en un termini de tres anys.