És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba. Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet.
La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII. Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte.
El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’exterior. Els dos braços són més baixos i coberts amb una sola vessant a l’exterior.
Nau romànica de l’església de Sant Pere de Terrassa
© Fototeca.cat
La capçalera té obertes tres finestres de mig punt, una d’elles tapiada, d’una sola esqueixada més ampla a l’interior. Al mur est del transsepte nord hi ha una altra finestra de les mateixes característiques, mentre que al transsepte sud n’hi ha dues.
L’absis té una coberta de dos nivells, la superior de doble vessant i la inferior segueix el perfil de la connexió entre els tres lòbuls. A l’interior presenta una volta de quart d’esfera, que parteix de dues trompes semicirculars situades a banda i banda del lòbul central. Ja en una segona fase, el lòbul central fou tapiat per a col·locar-hi un retaule arquitectònic d’obra, a més de pavimentar el terra per sobre d’un paviment anterior. Al mur nord es poden veure restes d’unes pintures d’època gòtica. Al mur sud s’obre la porta d’entrada, formada per quatre arquivoltes llises. A banda i banda hi ha dues grans finestres. Un guardapols ressegueix l’arc de mig punt de la porta i les dues finestres.
L’edifici és coronat per un campanar de cadireta sobre el mur oest, romànic però aixecat de nou en època posterior. L’altre campanar, sobre la banda sud del transsepte, és modern.
L’aparell és irregular, a excepció del de la capçalera.
Cal destacar, quant a la decoració exterior, la cornisa que apareix ornada amb relleus per tot el seu recorregut i mènsules que sostenen el ràfec. Els relleus són de tipus vegetal i figuratiu i hi podem trobar des d’animals enfrontats fins a éssers fantàstics o personatges grotescos.
La datació d’aquest temple, doncs, és força variada. La part més antiga correspon a la capçalera, que s’ha de situar abans del segle X. Una segona etapa coincideix amb la reestructuració de la capçalera, amb la col·locació del retaule d’obra i la nova pavimentació, i la reedificació del transsepte, i se situa cap al final del segle X i al principi del segle XI. En la tercera etapa es renovaren els braços del transsepte i es va construir la nau romànica amb el campanar d’espadanya del mur oest, tot al segle XII. La resta d’àmbits corresponen a èpoques modernes.
Al presbiteri de l’església es pot veure un mosaic de paviment originari al qual se sobreposa un mosaic policrom. La decoració, basada en quadrats de punta i cercles amb creus, s’emmarca amb uns florons de quatre pètals alternats amb quadrats còncaus. Aquest mosaic és romànic i coincideix amb la construcció del presbiteri de l’església.
Al transsepte nord hi ha una ara d’altar de decoració simple composta per un doble emmarcament i plena d’inscripcions de noms. Es considera dels segles IX-XI.
El retaule L’any 1895 es va descobrir un retaule de pedra pintat d’època romànica, que havia estat ocult per un mur fet per tal d’encabir-hi un altre altar barroc. Té tota la superfície decorada amb pintura mural, organitzada en dues zones: la primera, o superior, presenta dos registres d’arcuacions cegues sostingudes per columnes senzilles amb capitells; la segona, o inferior, té una única escena pintada que queda trencada per una porteta que comunica amb una cambra posterior. La decoració figurada de la zona superior, amb arcuacions, presenta figures d’àngels i serafins que acompanyen altres figures importants: a les fornícules de dalt Crist i sant Pere; a les de baix els quatre evangelistes, representats per les figures zoomòrfiques: l’àngel de Mateu, el lleó de Marc, l’àguila de Joan i el bou de Lluc. A la zona inferior es representa una escena que es conserva en força mal estat. Es veuen diversos personatges, un d’ells coronat, que potser formen part de l’episodi del pas de la mar Roja, quan els jueus fugen d’Egipte conduïts per Moisès, o bé de la Transfiguració, amb Jesús, Elies i Moisès davant la presència de Pere, Jaume i Joan. Es tracta d’un conjunt força estrany, ja que no se n’ha conservat cap altre d’igual a la pintura catalana; a més, tot i que té l’estructura d’un retaule, la decoració es disposa com si fos una façana. La datació, doncs, s’ha establert a partir de la decoració pictòrica i s’ha situat el conjunt cap al segle XI.