Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela. El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1977 fou ordenat sacerdot. Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello (1972), estudià també teologia (1978) i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela (1994). Redactor (1977-96) i director (1979-96) de la revista SIC, i director del Centro Gumilla (1985-94), fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela (1979-85), de la qual fou superior provincial en 1996-2004. Coordinador d’investigacions de la Fundació Rómulo Betancourt (1993-95), membre (1990-96) i vicecanciller president (1996-2004) del Consell Fundacional de la Universitat Catòlica Andrés Bello, en 2004-16 fou rector de la Universitat Catòlica del Táchira. Ha impartit cursos de ciències polítiques en universitats de Veneçuela i també com a professor invitat a l’estranger. És autor d’un gran nombre d’articles i llibres, i ha mostrat una oberta oposició al règim instaurat per Hugo Chávez. A l’octubre del 2016 el papa Francesc el designà prepòsit general de la Companyia de Jesús en substitució d’Adolfo Nicolás, el primer llatinoamericà a ocupar el càrrec.