Antropocè

m
Geologia

Subdivisió del Quaternari, posterior a l’Holocè, caracteritzada per l’empremta humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic, biològic i altres.

Tot i que es tracta, en principi, d’una proposta, l’acceptació d’aquesta nova subdivisió gaudeix d’un ampli (bé que no total) consens dins la comunitat científica, i també ha tingut ressò en els mitjans de comunicació. En el Congrés Internacional de Geologia celebrat a l’agost del 2016 a Ciutat del Cap, un grup d’experts en recomanà l’adopció oficial. Segons aquests experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir de la segona meitat del segle XX. Durant aquest període l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles que justifiquen una nova subdivisió cronològica.

Entre els indicadors d’aquests canvis hi ha els elements radioactius alliberats en assaigs nuclears, les partícules de carbó resultants de les centrals tèrmiques, la contaminació per partícules de plàstic i altres materials generats a partir de la producció industrial, l’escalfament global a un ritme sense precedents en els darrers 66 milions d’anys, amb les consegüents repercussions que conformen el canvi climàtic, i l’extinció accelerada i en massa d’un gran nombre d’espècies animals i vegetals i, per contra, la proliferació d’individus d’algunes poques espècies.

Entre les objeccions a l’adopció oficial de l’Antropocè cal esmentar, entre d’altres, la mínima incidència del registre estratigràfic i, per tant, l’escassa rellevància des del punt de vista estrictament geològic, l’extraordinària brevetat amb què s’han produït els canvis considerats indicadors del període per comparació a l'escala geològica, i possibles motivacions polítiques més que no pas científiques. El terme fou creat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, el qual, el 2007, assenyalà els anys cinquanta com l'inici de la “gran acceleració” dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.