Hom estima que són uns dos milions de persones, prop de la meitat de les quals viuen a Arakan (actualment Rakhine), estat a la costa nord de Myanmar. Com a resultat de la diàspora dels darrers anys, n’hi ha comunitats nombroses a Bangladesh, l’Aràbia Saudita, el Pakistan, Malàisia i Tailàndia. Parlen una llengua del mateix grup que el bengalí. D’origen controvertit, els mateixos rohingyes es consideren autòctons de la zona des de temps immemorials. Tanmateix, bé que hi ha constància de presència musulmana a la zona des del segle XV, la primera referència documental és del final del segle XVIII. El nombre de musulmans augmentà significament després de les guerres anglobirmanes (1824-85), durant les quals la Gran Bretanya afavorí l’establiment de musulmans procedents de la veïna Bengala (actual Bangladesh). Durant la Segona Guerra Mundial, la majoria budista de Birmània donà en conjunt suport als japonesos, mentre que els musulmans eren probritànics, situació que afavorí els enfrontaments.
Després de la independència (1948), el nou Estat, dominat per la majoria budista d’ètnia birmana, rebutjà el reconeixement dels rohingyes, que foren sotmesos a persecucions, situació que es mantingué sense canvis substancials els anys de dictadura militar (1962-88 i 1990-2012) i que afavorí successives onades d’emigració. Malgrat la transició a un règim democràtic iniciada el 2011, els enfrontaments ressorgiren el 2012. Com a resultat, a la segona dècada del segle XXI s’estima que els rohingyes desplaçats són uns 140.000, i els refugiats, prop de 25.000, majoritàriament a Bangladesh. Al contrari del que ha fet amb altres minories, el nou govern civil continua denegant la ciutadania i el reconeixement als rohingyes (des del 1982 són oficialment qualificats de “musulmans de Bangladesh”), i ha desplegat l’exèrcit a Rakhine i n’ha impedit l’accés a mitjans i activistes internacionals. El març del 2017 el relator de drets humans de les Nacions Unides denuncià l’exèrcit de Myanmar per crims contra la humanitat contra els rohingyes. Malgrat que el desembre del 2019 la premi Nobel de la pau i líder de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi defensés l’exèrcit davant del Tribunal Internacional de Justícia, el gener del 2020 aquest organisme de les Nacions Unides ordenà aturar els atacs de genocidi contra els rohingyes.