OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

francofonia

substantiu femeníf
Sociologia
sociologia sociol
Conjunt de territoris on l'ús del francès és habitual i està ben arrelat i els habitants dels quals comparteixen, per aquesta raó, una determinada afinitat cultural.

Comprèn aquells estats, regions, províncies, etc. en què el francès és llengua oficial única o bé cooficial i els habitants l’empren com a llengua habitual. Segons l’Observatori de la Llengua Francesa, el nombre de francòfons el 2014 era d’uns 270 milions, repartits arreu del món, principalment per Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord (Quebec). El terme francofonia fou introduït pel geògraf Onésime Réclus l’any 1880, però l'ús no es consolidà fins al cap d'uns cinquanta anys. Tanmateix, el concepte es traduí en una primera iniciativa el 1926: l’Association des Écrivains de Langue Française. Fites  posteriors foren l’Union Internationale des Journalistes et de la Presse de Langue Française (1950) i la Communauté des Radios (1955), que incloïa emissores públiques francòfones de França, Suïssa, el Canadà i Bèlgica. Els anys seixanta, la descolonització estimulà pronunciaments favorables a la francofonia propugnats, entre d'altres, per l’escriptor i polític Léopold Sédar Senghor. A semblança del Commonwealth britànic (model en què en part s’inspira), el reforçament d’un espai francòfon proporcionaria a les excolònies una ajuda imprescindible per al desenvolupament, mentre que l’exmetròpoli gaudiria en principi d’una àrea d’influència. L’any 1969, encapçalada per l’escriptor i ministre de Cultura francès André Malraux, se celebrà la Conference des États Francophones, de la qual sorgí l’Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT), precedent de l’Agence Intergouvernementale de la Francophonie (1998) i de lOrganització Internacional de la Francofonia ( 2005). A través d’aquesta organització, l’Estat francès ha maldat per conservar la presència institucional de la llengua francesa com a vehicle de les relacions internacionals davant l’hegemonia indiscutible de l’anglès des del final de la Segona Guerra Mundial. La preponderància de l’anglès ha afavorit la promulgació de mesures de suport al francès, com ara l’article de la Constitució francesa segons el qual “la llengua de la República és el francès” (1992) o l’obligatorietat de l’ús del francès en els mitjans de comunicació i en la publicitat. A banda, actualment el repte més rellevant de la francofonia és combinar la difusió del francès amb el plurilingüisme vigent a la major part d’estats africans on encara es parla .

Data de revisió: 
2017-06-29

Llegir més...