i Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)

ensenyament enseny i ensenyament universitari univ
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.

Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català (1903 i 1918) i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona. La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia. El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat. El rector n’era membre nat. El primer patronat tingué com a rector Pere Bosch i Gimpera. Els cinc membres nomenats pel govern de la República eren Gregorio Marañón, Américo Castro, Antonio García Banús, Cándido Bolívar i Antoni Trias i Pujol, i els cinc designats per la Generalitat eren Pompeu Fabra —que en fou elegit president—, Domènec Barnés, August Pi i Sunyer, Joaquim Balcells —que en fou secretari— i Josep Xirau. El patronat tenia un caràcter d’institució pública, però, un cop nomenat, amb caràcter vitalici, restava independent de l’administració. Com a conseqüència dels fets d’Octubre del 1934 i per decret del primer de novembre del mateix any fou suspès, alguns dels seus membres foren empresonats i les seves funcions foren exercides per un comissari del Ministeri d’Instrucció Pública. Fou reposat després de les eleccions del febrer del 1936. El rector era elegit pel claustre general, i els degans, per la junta general de facultat; en tots dos organismes foren incorporats un representant dels alumnes i un dels professors ajudants. El finançament provenia de les consignacions dels dos governs, de les rendes del patrimoni de la universitat i dels drets acadèmics satisfets pels estudiants. L’ensenyament era bilingüe. Cal destacar el pla establert a la facultat de lletres, revolucionari per a l’època. Els darrers anys fou anomenada Universitat de Catalunya. L’autonomia docent i administrativa garantia el nivell cultural i l’esperit de col·laboració que informaren la universitat. Després de la Guerra Civil, la Universitat Autònoma de Barcelona passà a Universidad Provincial de Barcelona, al gener del 1939, i al febrer fou suprimida l’autonomia universitària.

Data de revisió: 
2017-07-03

Llegir més...