Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats. El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992. El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona. Revalidà el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias (2011-15) fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis Municipals. Després de les eleccions municipals del maig del 2015 revalidà l’acta i esdevingué portaveu del Grup Demòcrata, integrat per CDC (refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català, al qual pertany), UDC i Demòcrates. El juliol del 2017 el president Carles Puigdemont el nomenà conseller d’Interior en substitució de Jordi Jané.
En aquest càrrec, com a màxim responsable dels mossos d’esquadra, arran dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost de 2017, s’enfrontà a les campanyes de descrèdit contra el cos policial català. Després del desacord que hi hagué al setembre a la Junta de Seguretat (òrgan coordinador dels cossos policials que actuen a Catalunya), protestà contra la mesura del govern espanyol que, a través del ministeri públic, posava tots els cossos policials, inclosos els mossos d’esquadra, sota el comandament únic d’un coronel de la Guàrdia Civil poc abans del Referèndum de l’1 d’octubre. El 27 d’aquest mes, després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració de la creació de la República Catalana, el govern espanyol el destituí del seu càrrec, juntament amb la resta de membres del govern català, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que facultava la intervenció de la Generalitat de Catalunya. El 2 de novembre ingressà a la presó després que la jutge acceptés la petició del fiscal general i acusà de rebel·lió, sedició i malversació als membres del govern, per als quals dictà presó preventiva sense fiança.
Fou elegit diputat per la llista de Junts per Catalunya (JxCat) en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol, que tingueren lloc el 21 de desembre, però el gener del 2018 renuncià a l’acta. Traslladat de la presó d’Estremera (Madrid) a la de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) el juliol del 2018, al setembre es publicaren els seus Escrits de presó. El 3 de desembre s’uní a la vaga de fam d’altres presos polítics independentistes per a denunciar la dilació del Tribunal Constitucional de la resolució dels recursos d’empara presentats per la seva defensa, acció a la qual posà fi el 20 de desembre. Jutjat en la causa especial del Tribunal Suprem contra líders independentistes (febrer-juny del 2019), fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per JxCat en les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 i, tot i que se li permeté recollir l’acta i assistir a la constitució del consistori, hagué de retornar a la presó. Jutjat en la causa especial 20907/2017, el 14 d'octubre de 2019 fou condemnat pel Tribunal Suprem a deu anys i sis mesos de presó per sediciói i l’imposà el mateix temps d’inhabilitació. A banda, la inhabilitació que comportava la sentència comportà la seva substitució com a regidor per Francina Vila. Al novembre es publicà el seu segon llibre, Entre togues i reixes.
El 23 de juny de 2021 fou indultat de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, però es mantingué la inhabilitació establerta en la sentència. La vigència de l’indult quedà condicionada al fet de no tornar a cometre cap delicte greu —castigat amb més de cinc anys de presó— en un termini de sis anys.