Marina Garcés i Mascareñas

(Barcelona, 30 de maig de 1973)

Filòsofa.

Filla de l’arquitecte Jordi Garcés, el 1996 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el 2001 hi obtingué el doctorat. Ha exercit la docència a la Universitat Oberta de Catalunya (2002-14) i, des del 2003, a la Universitat de Saragossa, on entre el 2006 i el 2021 fou professora titular de filosofia. Actualment és professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya. Des d’una posició propera a l’altermundisme i a l’esquerra radical, el seu pensament cerca superar l’ordre i les concepcions generadores de desigualtats, especialment els relats del poder que els justifiquen, mitjançant la proposta de nous paradigmes.

A més de nombrosos articles en publicacions acadèmiques i a la premsa diària és autora de les obres En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2013), Filosofía inacabada (2015), Fora de classe (2016), El compromís (2013), Nova il·lustració radical (2017, premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2018), Ciutat princesa (2018) i Escola d’aprenents (2020). També ha publicat el recull les propostes de l’Aula Oberta Humanitats en acció (2019).

Impulsa i coordina el projecte filosòfic experimental Espai en Blanc, des del 2002, i dirigeix l’Aula Oberta de l’Institut d’Humanitats (CCCB). L’any 2020 rebé el premi Talent d’Honor d’Humanisme de la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.