Es graduà en llengües a la Universitat Acadèmia d’Åbo el 1961, on també es doctorà en filosofia el 1972. Professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa, de la Facultat d’Humanitats de la qual fou degà, en diversos períodes a partir del 1971, i vicerector (1990-94).
Centrà els seus estudis en l’aprenentatge de segones llengües, en particular els sistemes basats en la immersió lingüística, que el portà a conèixer a fons el programa aplicat a Catalunya i a col·laborar amb l’administració catalana. Fou impulsor de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió (1991). La seva recerca se centrà també en el camp de la terminologia, interès que el convertí en un dels fundadors de l’Institut Internacional per a la Recerca Terminològica (1989), amb seu a Viena. Feu també aportacions en icònica i en llenguatge especialitzat, i també en l’estudi dels conflictes entre les llengües nacionals i l’anglès com a llengües de les arts i les ciències.
Autor d’uns 350 treballs, sobresurten Special Language. From Humans Thinking to Thinking Machines (1989), From Office to School. Special Language and Internationalisation (1989) i Canadian French and Finland Swedish. Minority Languages with Outside Standards, Regionalisms, and Adstrata (1983). Amb Josep Maria Artigal és autor de Immersion Programs in Catalonia and Finland. A Comparative Analysis (1992), Immersione linguistica per una futura Europa (1996) i El programa d’immersió. Una via cap al multilingüisme. L’experiència catalana (1995).
Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2014, rebé el Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i diversitat lingüística (2018).