Rosa Serrano i Llàcer

(Paiporta, Horta, 5 de juny de 1945)

Rosa Serrano i Llàcer

Associació d’Editors del País Valencià

Pedagoga, editora, escriptora i activista cultural.

Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica. Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora. Col·laboradora de revistes i diaris (Faristol, Saó, Clij, Camacuc, Levante, El País, etc.), com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany, amb títols com La paraula és una aventura (1981), Ma casa (1985), La domadora de somnis (1990), Papers secrets (1991), David està malalt (1988), Amanida de bruixes (1994) o El vell mariner (1999). Per a potenciar aquest gènere al País Valencià, l’any 1990 fundà l’Editorial Tàndem, que dirigí fins el 2012. Editora d’Enric Valor, en publicà els volums de les Rondalles valencianes i les novel·les del Cicle de Cassana. A banda, ha publicat el volum d’entrevistes Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor (1995) i és autora del poemari Paraules de vidre (2000) i de les memòries Les petjades del temps (2019).

Presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià (1991-95), ha destacat com a conferenciant i divulgadora sobre didàctica de la llengua, coeducació, literatura i dona, foment de la lectura, etc. Membre del Consell Valencià de Cultura (1998-2002), la seva trajectòria ha estat reconeguda amb els premis Isabel de Villena de l’Ajuntament d’Alboraia (1999), Vicent Ventura (2011), el premi Fundació Bromera per al Foment de la Lectura (2017), l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2019) i la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019).