Vida
Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises. El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle. Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270. Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272; Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé.
Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai (Flandes) a causa de certs problemes relacionats amb el pagament d’impostos. Pel que sembla, tornà a Arràs el 1274 i dos anys més tard, el dia de Sant Joan, estrenà Jeu de la Feuillée, que consta de 1099 versos i és la primera obra de teatre profà escrita en francès. S’hi poden trobar des de confidències de l’autor, que a la primera part expressa el desig de deixar la seva dona per continuar els seus estudis a París, fins a la crítica als ciutadans d’Arràs i la sàtira dels tipus tradicionals en un ambient carnavalesc. No és segur que arribés a anar a París, on, suposadament, hauria rebut el títol de maître ès arts. El que és cert és que cap al 1280 entrà al servei de Robert II d’Artois, nebot de Lluís IX de França. Amb ell viatjà a Nàpols, a la cort de Carles V d’Anjou, germà petit de Lluís IX i rei de Nàpols des del 1265. Fou allà on de la Halle estrenà el seu Jeu de Robin et Marion, obra de 780 versos que és una dramatització del gènere pastourelle farcida de cites i refranys. El seu nebot Jehan Madot dona a entendre en una còpia del Roman de Troie, acabada al febrer del 1289, que el seu oncle havia mort a Itàlia un any abans. La data concorda amb el fet que el 1289 es representés a Arràs Jeu de Robin et Marion, ampliat amb noves interpolacions i precedit d’un capítol dialogat conegut amb el nom de Jeu du Pèlerin, en què s’al·ludeix a la mort de l’artista. Malgrat això, en una llista de l’any 1306, on s’esmenten tots els ministrers i els joglars que anaren a Westminster pel nomenament d’Eduard d’Anglaterra com a cavaller el dia de Pentecosta, hi ha un tal maître Adam le Bossu. No és segur, però, que es tracti del mestre d’Arràs.
Les obres d’Adam de la Halle van ser copiades en una dotzena de manuscrits, dels quals només el de La Vallière, conservat a la Biblioteca Nacional de París, conté pràcticament la totalitat de la seva obra ordenada per gèneres. Primer apareixen les cançons, després els partiments (jocs partits), els rondeaux i els motets, i finalment les obres dramàtiques i narratives. En setze dels divuit partiments el seu oponent és Jehan Bretel, que inicià la controvèrsia en tretze casos, per la qual cosa és possible que fos ell l’autor de la melodia de la composició, i no Adam. Si aquest darrer assumí gairebé sempre el paper d’interlocutor fou probablement per la seva capacitat per a respondre a les propostes imprevistes, típiques del gènere. Molt més personals que els jocs partits, immersos encara dins la tradició trobadoresca, són els seus rondeaux, els primers a diverses veus dels quals es té notícia, juntament amb A vous, douce debonaire de Jeannot de L’Escurel. Dels setzerondeaux que es poden trobar en el manuscrit de La Vallière reunits en una sèrie amb el nom de Li rondel Adam, només catorze són rondeaux pròpiament dits; Fines amouretes ai és un virelai, i Dieus soit en cheste maison és una balada amb refrany inicial. Tots són a tres veus, molt sovint amb la melodia a la part intermèdia, i el seu estil és sil·làbic (de nota contra nota), com els conductus de l’Escola de Nôtre Dame.
De la Halle va compondre cinc motets, tot i que n’hi han estat atribuïts sis més. La majoria pertanyen al gènere anomenat motet enté (amb cites) i responen a l’estructura tradicional, amb dos textos profans en francès, sobre un tenor d’origen litúrgic en el cas dels motets tinguts com a autèntics. J’ai adès d’amours chantés/Omnes és a dues veus. Hi ha qui pensa que en les seves obres teatrals, i particularment en Jeu de Robin et Marion, de la Halle es limità a usar refranys i frases cantades a l’ús. El fet, en part, no es pot desmentir, ja que molts d’ells són llocs comuns d’obres diferents de les seves, però, per altra banda, tampoc no es pot aplicar a tota la peça teatral, considerada com un clar precedent del gènere operístic.
Bibliografia
- Badel, P.Y.: Adam de la Halle: Oeuvres complètes, Le Livre de Poche, París 1995
- Belson D.H. i Van der Werf, H. ed.: The Lyrics and Melodies of Adam de la Halle, Garland, Nova York i Londres 1985
- Gennrich, F. ed.: Adam de la Halle: Le jeu de Robin et Marion, Musikwiss. Studienbibliothek XX, Langen 1962
- Maillard, J.: Adam de la Halle: Perspective musicale, H. Champion, París 1982
- Varty, K. ed.: Le jeu de Robin et de Marion par Adam de la Halle, G.G. Harrap, Londres 1960
- Wilkins, N. ed.: The Lyric Works of Adam de la Halle, Dallas 1967