i Pietro Antonio Locatelli | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Pietro Antonio Locatelli

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i violinista italià.
Bèrgam, Llombardia, 1695 — Amsterdam, 1764

Vida

Les dades sobre la seva formació són molt escasses. De fet, es desconeixen els seus primers mestres i tampoc no és segur, com sovint s’havia afirmat, que rebés classes d’A. Corelli. És més probable que les rebés de Giuseppe Valentini. Entre el 1717 i el 1723 estigué al servei de la basílica de San Lorenzo in Damaso, a Roma, sota el patrocini del cardenal Pietro Ottoboni. El 1725 el landgravi Felip d’Hessen-Darmstadt el nomenà virtuós de cambra, tasca que compaginà amb concerts a Itàlia, Alemanya i França. El 1729 fixà la seva residència definitiva a Amsterdam, on es dedicà a la docència i a la direcció musical. Fou considerat un dels més grans virtuosos del violí del seu temps. Com a compositor, Locatelli es dedicà preferentment a les sonates i els concerts. La influència de Corelli és perceptible, sobretot, en la seva primera sèrie de concerti grossi (1721). Una de les innovacions més notables en aquesta obra fou l’addició d’una o dues violes seguint el model de F. Geminiani. La música de Locatelli destaca per la riquesa temàtica, l’elaborada línia melòdica i l’hàbil utilització de la modulació. Alguns dels seus concerts contenen títols programàtics o descriptius a la manera d’A. Vivaldi o G. Tartini. Locatelli deu la seva reputació de "Paganini del segle XVIII", com ha estat anomenat, a un petit grup d’obres, els dotze concerts per a violí amb les seves respectives cadenze i els vint-i-quatre capricis per a violí sol de L’arte del violino (1733), la seva obra més influent. Les seves composicions, més que innovadores, representen la consolidació de les noves tendències que sorgien en la sonata i el concert. Assimilà ràpidament i aplicà amb molta habilitat les innovacions estilístiques i estructurals, especialment d’A. Vivaldi. Les seves darreres obres revelen un estil clàssic incipient.

Obra

Música instrumental

XII concerti grossi a 4 e a 5 con 12 fughe, 2 vl.,1/2 vla., B., op. 1 (publ. 1721); XII sonate, fl., b.c., op. 2 (publ. 1732); L’arte del violino, 12 concerts i 24 capricis, 2 vl., vla., vlc., B., op. 3 (publ. 1733); VI sonate a 3, 2 vl./fl., b.c., op. 5 (publ. 1736); XII sonate da camera, vl., b.c., op. 6 (publ. 1737); VI concerti, 4 vl., 2 vla., b., op. 7 (publ. 1741); X sonate, 6 per a vl. i b.c., 4 per a 2 vl. i b.c., op. 8 (publ. 1744); 2 concerts, vl. i instr. c.; 1 concert, fl. i instr. c.; nombroses obres perdudes i dubtoses

Col·laboració: 
MLC

Llegir més...