Vida
Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys. Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B. Cesi, i contrapunt i composició amb P. Serrao. La primera òpera que compongué, Gina, animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte. La tilda, una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic: l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares. A manca de grans èxits lírics, hagué de dedicar-se a la docència. Ensenyà a Nàpols i, des del 1896, a Florència. L’èxit de la següent òpera, L’Arlesiana, es degué en bona mesura a l’actuació d’Enrico Caruso com a tenor solista. Posteriorment, Cilea revisà diverses vegades la partitura sense trobar una solució satisfactòria. Una de les àries d’aquesta obra, Lamento, fou un dels fragments preferits per Caruso. El nom de Cilea saltà com a compositor de renom a partir de l’obra Adriana Lecouvreur, amb llibret basat en A.E. Scribe i Legouvé, estrenada el 1902, amb Caruso també en un dels papers solistes. S’introduïren nombrosos talls en la partitura per evitar repeticions i desenvolupaments melòdics massa extensos, però amb ells l’obra perdé coherència. L’òpera presenta grans exigències vocals, i tot i la seva bona realització, el tractament dramàtic no sembla justificar la importància que alguns cantants han atorgat a aquesta partitura. Després d'Adriana, Cilea escriví una nova producció, Gloria, estrenada el 1907 sobre llibret de Colautti, dirigida per Toscanini; les posteriors revisions no aconseguiren de fer imposar l’obra. La seva darrera òpera, Il matrimonio selvaggio, no s’estrenà, i Cilea es limità a continuar les seves classes; capaç d’escriure àries de bona factura, el perfil dramàtic i el conjunt de l’obra no acabaven de trobar el seu equilibri en un compositor per a qui el procés d’escriptura era sempre un procés lent.
Obra
Òpera
Gina (estr. 1889); La tilda (estr. 1892); L’Arlesiana (estr. 1897; rev. 1898, 1910, 1937); Adriana Lecouvreur (estr. 1902); Gloria (estr. 1907, rev. 1932); Il matrimonio selvaggio (1909)
Música vocal
Il Canto della vita, poema simfònic, cor i orq. (1913); Vocalizzi da concerto, v. solista, pno. (1932); Lodi sinfoniche, cor i orq. (1934)
Música instrumental
2 suites orquestrals (1887, 1931); Trio per a piano (1886); Suite, vl., pno. (1894)