Fill de Josep Gols i Veciana, es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona. Fou deixeble de B. Samper i, juntament amb el seu germà Joan, treballà en la recollida de cançons populars per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní. Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.
Del conjunt de la seva obra sobresurten el Poema de divendres sant (1930), el Quintet en re menor, per a piano i quartet de cordes (1935), i els Tres preludis rurals, estrenats el 1938. Les dues fonts d’inspiració bàsica de Gols foren la música francesa, especialment C. Debussy i M. Ravel, i la música popular catalana.