OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i director català, fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet.
Barcelona, 1899 — Barcelona, 1962

Vida

Format musicalment amb el seu pare des de la infantesa, continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J. Raventós i B. Gálvez, i piano amb J.B. Pellicer i Frank Marshall. Des de molt jove exercí com a violoncel·lista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquesta Simfònica de Barcelona. A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932, guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector. El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Girona, amb la qual desenvolupà una interessant tasca de cultura musical. Represaliat el 1939, fou destituït del seu càrrec de la Banda Municipal, i del 1942 al 1948 residí a València, on col·laborà com a sotsdirector en la fundació de l’Orquestra Municipal d’aquesta ciutat, dirigida pel seu pare. Resolt favorablement l’expedient de depuració del 1939, retornà a Barcelona, on no ocupà cap responsabilitat pública fins el 1956. El 1957 fou nomenat sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà; treballà en aquesta tasca fins a la seva mort.

Ricard Lamote fou també un excel·lent compositor que conreà tots els gèneres: música escènica, simfònica, cambrística i liederística; en aquest darrer epígraf (sobretot les Quatre estances de Kayyam, 1932, i el Tríptic de R. Tagore, 1935) hi ha la millor aportació a la música del noucentisme. També cal destacar la seva tasca de transcripció d’obres simfòniques per a banda, un important llegat sardanístic i una destacada obra pedagògica, la Síntesis de técnica musical (1948).

Obra

Música escènica

El rusc, ballet (1928; L. Anglada); Somnis, ballet (1929; J.Ch. Andersen); Un prat, ballet (1930); Divertiment, ballet (1936); La cabeza del dragón, òpera (1939; R. del Valle Inclán); Magia, òpera de cambra (1953, text propi)

Orquestra

Suite a l’antiga, orq. de c. (1926); Boires (1929); Quatre petites pastorals (1930); Quatre estances de Kayam, S., orq. (1930, trad. R. Vives); Enigmes, poema simfònic (1933); Preludis a l’amic absent (1935); Facècia (1936); Ofrena (1942); Fantasia sobre temes de Serrano (1944); Simfonia catalana (1950); Concierto mágico, pno., orq. (1952); Monocromies, orq. de c. (1956); Tríptic de la Pell de Brau, pno., orq. (1958); El càntic dels càntics, oratori (1962)

Banda

Boires, impressió simfònica (1935); Joan de l’ós, poema simfònic (1933; J.M. de Sagarra); Marxa solemne (1946)

Cambra

Tres peces breus, qt. c. (1940); Tres bagatel·les, vlc., pno. (1941); Goya: Seis piezas desagradables (1944); Melodia, cb., pno. (1942); Miniatures, conjunt de vent (1943); Sarabanda-Gavota, qnt. vent (1944)

Veu i piano

Cinc cançons (1928; J.M. de Sagarra); Ai Serení (1932; J.M. de Sagarra); A l’amic (1933); Balada de la rosa de te (1933; A. Pons i Guitart); Tríptic (1934; R. Tagore); Tot l’enyor de demà (1939; J. Salvat-Papasseit); Cants homèrics (1961; J. Maragall); Vent del Montseny (1961; P. Ribot)

Cor

L’aire daurat, 5 poemes xinesos (?, adaptació M. Manent); La cançó dels digodins (1936, popular); Sant Lluc (1943; J. Verdaguer); L’oració d’anar-se’n al llit, 4 v. (1950, popular); No me mueve, ni Dios, 5 v. (1942); Paisatges llunyans (1955); Cançons de bon humor (1955, text propi)

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Calmell i Piguillem, Cèsar: Centenari Ricard Lamote de Grignon (1899-1999), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1999
  2. Coll, Montserrat: Lamote de Grignon, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1989
  3. Lamote de Grignon i Ribas, Ricard: Síntesis de técnica musical, Editorial Labor, Barcelona 1948
Col·laboració: 
FBB

Llegir més...