OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

David Padrós i Montoriol

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor català, germà del compositor i pianista Jaume Padrós i Montoriol.
Igualada, 1942

Vida

Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J. Albareda i J. Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B. Rövenstrunck. També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P. Baumgartner i S. Savoff, composició, amb K. Huber i H.U. Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J. Wyttenbach. El 1974 es donà a conèixer com a compositor en el Festival Internacional de Música de Barcelona amb la peça Styx (1971). Les seves obres han estat interpretades arreu d’Europa, com ara al Festival Internacional de Lucerna, la Gaudeamus Musikwoche (Holanda), Europalia-85 (Bèlgica) i en dues ocasions al Festival de Barcelona, on el 1987 presentà Confluències, amb gran èxit de públic i de crítica. Rebé el Premi Hans Lentz del 1969 al mèrit artístic (Alemanya) i el de Composició de la Fundació Landis & Gyr (Suïssa) el 1976. Del 1984 al 1992 col·laborà en diversos programes musicals de Ràdio 2-Ràdio Nacional d’Espanya. La música de Padrós combina el lirisme amb un llenguatge postserialista. La música i la filosofia japoneses han estat un altre element molt present en les seves composicions, i la seva influència és visible, per exemple, a Jo-Ha-Kyu, per a orquestra (1983), i 5 Tankas, per a cant i tres instruments (1996). Així mateix, ha experimentat amb el fenomen de la reverberació, tot integrant-lo en la composició, com es pot veure en Musik im Raum ('Música en l’espai', 1979).

Obra

Orquestra

Khorva (1973); Jo-Ha-Kyu (1983), El temps segons Rama (1999); Concert per a piano i orquestra (2000-01)

Cambra

Styx, pno., fl., ob., cl., 2 perc., vla., vlc., cb. (1971); Cal·ligrama I, fl. en sol, pno. (1974); Materials, qnt. de vent (1974); Musik im Raum, 2 pno., fl., ob., cl., perc. ('Música en l’espai', 1979); Cal·ligrama II, fl., clav. (1984); Arachne, conjunt de cambra (1984); Reflexe, vl., pno. (1989); Ketjak, 2 pno. a 8 mans (1990); Recordant W.A. Mozart, cl., org. (1991); Jdeb, 4 fl. de bec (1992); Nocturne, fl., vla., cl. (1992); Ghiza-I-Ruth, fl., cl., pno. (1993); Gjatams, qt. amb pno. (1993); Xucla el silenci nocturn, fl., cl., vl., vlc. (1994); Qawali, 4 fl. de bec (1994); Manas, pno., qnt. de vent, perc. (1996); Sunyata, fl., guit. (1997); Verwandlung, 4 fl. trav. ('Transformació', 1999); Acciones y reacciones, fl., pno. (2000)

Solo

Heptagonal, pno. (1971); Deux légendes, org. (1976); Maqam, pno. (1984); Trajectòries, vl. (1986); Skizze, guit. (1989); 6 diferències, org. (1993); Klagelied, pno. ('Planctus', 1994); Ressonàncies, pno. (1995); 17 canciones populares catalanas, pno. (1998)

Altres obres instrumentals

Batalla, pno., clav., 12 instr. de c. (1977); Confluències, 8 instr. de metall, perc., cinta (1985); La sala de la suprema harmonia, conjunt instr. (1991); Cheops, orq. de cambra (1997)

Música vocal

Crna Gora, Bar., fl., vla., perc. (1972); 6 cançons populars catalanes, cor (1983); El sermó de Muntaner, 4 v., 4 instr. de vent, org. (1990); 5 Tankas, MS., fl., cl., guit. (1996); 2 cançons populars catalanes, cor (1997); 3 poemes sonors, cor (1999)

Col·laboració: 
OPT / R

Llegir més...