OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Emili Pujol i Vilarrubí

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor, guitarrista i musicòleg català.
la Granadella, Garrigues, 1886 — Barcelona, 1980

Vida

El 1894 es traslladà a Barcelona i a nou anys ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Amadeu Badia i Miguel Ramos. Més tard amplià coneixements fora d’aquest centre com a alumne de Francesc Tàrrega, Vicenç Maria Gibert i Agustín Campo. Oferí nombrosos concerts com a guitarrista, a Europa i al continent americà, en solitari o formant duet amb la seva dona Matilde Cuervas. A partir dels anys vint inicià la investigació del passat històric de la guitarra. Dugué a terme importants recerques pels arxius musicals europeus i feu les primeres transcripcions d’obres de vihuelistas del segle XVI i guitarristes del segle XVII espanyols. A partir d’aleshores, a més dels autors clàssics, romàntics i contemporanis, inclogué en el seu programa L. de Narváez, E. de Valderrábano, A. de Mudarra o G. Sanz, entre d’altres. Amb motiu del III Congrés Internacional de Musicologia, celebrat a Barcelona el 1936, interpretà algunes d’aquestes obres amb una viola de mà. Col·laborant amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques transcriví el Libro de música de vihuela de Valderrábano, Los seys libros del Delphin... para tañer vihuela de Narváez i els Tres libros de música en cifra para vihuela de Mudarra. Impartí cursos de guitarra al Conservatori de Lisboa, de viola de mà i música antiga a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i cursos internacionals de guitarra, viola de mà i música antiga a Cervera i Lleida. També escriví el tractat Escuela razonada de la guitarra (1932). Entre la seva producció guitarrística sobresurten Aria de 80 notas para la sexta cuerda, la variació Cap-i-cua, el Tríptic camperol, la glossa Els tres tambors i també Cien canciones populares.

Obra

Guitarra

117 obres per a guitarra sola, entre les quals: 21 estudis de concerts (entre els quals: Canción amatoria ; El arroyuelo ; Estudio sobre la 6ª cuerda ; Cap-i-cua ; Homenaje a Scarlatti ; Los Alpes ; Ondinas ; Tríptic camperol); 6 obres de caràcter hispà (entre les quals: Guajira gitana ; Rapsodia valenciana ; Tango); 5 obres de caràcter català (entre les quals: Cançó de bressol ; Els tres tambors ; La ploma de perdiu); 28 obres de caràcter divers (entre les quals: Preludio romántico, a 1920; Vals íntimo, a 1920; Capricho variado sobre un tema de Aguado ; Triquilandia I ; Homenaje a Tárrega ; Paisaje); 57 obres didàctiques

2 guitarres

Ricercare ; Manola de Lavapiés ; Estudio español ; Canarios ; Tirolés ; 2 estudis

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Riera, Joan: Emilio Pujol, Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial de Lérida..., Lérida 1974
  2. Pujol i Vilarrubí, Emili: El dilema del sonido en la guitarra, Buenos Aires 1934?
  3. Pujol i Vilarrubí, Emili: Escuela razonada de la guitarra, basada en los principios de la técnica de Tárrega, Romero y Fernández?, Buenos Aires 1932-1933
  4. Pujol i Vilarrubí, Emili: Tárrega: ensayo biográfico, Tall. Gráf. de Ramos, Alfonso & Moita, Lisboa 1960
  5. Valderrábano, Enrique de; Pujol i Vilarrubí, Emili: Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas (Valladolid, 1547), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1965
  6. Narváez, Luys de; Pujol i Vilarrubí, Emili: Los seys libros del Delphin: de música de cifra para tañer vihuela (Valladolid, 1538), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1945, 1971
  7. Mudarra, Alonso; Pujol i Vilarrubí, Emili: Tres libros de música en cifra para vihuela (Sevilla, 1546), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1949
Col·laboració: 
NPR

Llegir més...