Estudià al Conservatori de Pesaro i al de Milà i el 1950 guanyà un important concurs de cant a Florència. El 1951 cantà Carmen al Festival de Spoleto i de seguida actuà en diferents teatres de províncies a Itàlia, i també a la ràdio. El 1955 debutà a la Scala de Milà al costat de Maria Callas en La vestale de G.L. Spontini. Durant la dècada dels anys cinquanta es dedicà especialment al repertori belcantista, amb el qual actuà a tots els teatres importants d’òpera d’Itàlia (sobretot a l’Arena de Verona), a Viena, a París i als EUA. El 1960 es presentà al Metropolitan de Nova York amb Il Trovatore, i inicià la seva incursió en el repertori dramàtic i verista, que el convertí en un intèrpret de referència d’òperes de P. Mascagni i G. Puccini, a més dels papers verdians per a tenor líric spinto. El 1961 actuà en Tosca al Gran Teatre del Liceu. Enregistrà nombrosos títols de la lírica al costat dels millors intèrprets de la seva generació, sota la batuta de destacats mestres. El 1979 rebé el Premi Giacomo Lauri Volpi.