Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís. En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures.
L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el Breviarium de musica, amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a resposta a les seves preguntes. Aquest tractat, copiat durant la primera meitat del segle XI, es conserva en un manuscrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que també inclou còpies d’altres tractats musicals medievals, com el De musica de Boeci, el Liber enchiriadis o el De harmonica institutione, d’Hucbald. Una de les parts més originals del tractat d’Oliba és la que fa referència a l’ús del monocord per a l’ensenyament de la música.