OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Denis Diderot

Música
música mús
Escriptor i filòsof francès, fundador i redactor de l'Enciclopèdia amb J. B. le Rond D’Alembert.
Langres, Haute-Marne, 1713 — París, 1784

Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa. És un dels filòsofs francesos que més han escrit sobre música, tot abordant el tema tant des d’un punt de vista teòric com des de la posició més hedonista d’un gran amateur. En escrits com Mémoires sur différents sujets de mathématiques (1748) tractà d’aspectes com la factura dels instruments i la física acústica. No deixà de banda, però, les qüestions d’ordre estètic, com es pot veure, per exemple, a Lettre sur les aveugles (1749) o a Lettre sur les sourds et les muets (1751). Per a Diderot, la música, com la pintura i la literatura, està sotmesa al principi de la imitació i és capaç de pintar les passions, fins i tot sense el recurs de la paraula. Inicialment professà una gran admiració per J.Ph. Rameau, un dels màxims representants de la música francesa i a qui considerà el músic filòsof que donà lleis científiques a un art fins aleshores sotmès a l’arbitrarietat, tot i que posteriorment se’n distancià, com ara durant l’anomenada "disputa dels bufons" (1752-53), al llarg de la qual defensà clarament la música italiana, igual que J.J. Rousseau. Tanmateix, en l’obra Le neveu de Rameau, escrita el 1760 i publicada pòstumament, l’autor mostra una disputa entre el gust musical francès i l’italià i es col·loca en una posició d’equilibri entre les dues tendències. Diderot col·laborà amb diferents llibretistes d’òpera i, gran admirador de lde C.Ph.E. Bach, tingué un paper força important en la penetració de la música alemanya a França.

Col·laboració: 
FMJ / R

Llegir més...