La seva figura aparegué al mateix temps que el punk i la new wave, però Elvis Costello -pseudònim de Declan McManus- tingué poc a veure amb grups com Sex Pistols. Només compartien una actitud caracteritzada per la manca de lligams i la passió desenfrenada per exterioritzar idees i sentiments. En els seus discos es pot trobar rock, reggae, country, soul i pop, segons l’època, en la majoria dels casos amb excel·lents resultats. L’eclecticisme musical acompanya unes lletres intel·ligents, àcides, esmolades, crítiques i alguns cop cíniques, que parlen d’amor, problemes socials i política. El seu primer disc, My Aim is True, amb cançons com Less Than Zero, antifeixista, aparegué l’any 1977. Des d’aleshores i fins a la meitat dels anys vuitanta l’acompanyà el grup The Attractions, en què predominaven l’orgue Hammond i les guitarres retro. També feu de productor de grups com Specials i Pogues i compongué cançons amb Paul McCartney. L’any 1994, després d’intentar acostar-se a la música clàssica, feu el seu disc més sincer, Brutal Youth, en el qual recuperà The Attractions i el pop-rock dels anys seixanta, amb peces curtes i esmolades. Ha col·laborat amb Burt Bacharach i Bob Dylan, entre altres músics.