Amb balades encomanadisses i peces ballables, es feu un nom en el món de la música al final dels anys setanta. El seu primer gran èxit fou la cançó The Piano Man (1973). Tot i que la crítica no el deixà gaire bé, els seus discos del final dels anys setanta i el principi dels vuitanta, com The Stranger, 52nd Street o Glass Houses, es vengueren molt bé i foren mereixedors de diversos Premis Grammy. Fou un dels primers músics de rock que reflectiren fidelment la situació en què es trobaven els soldats dels EUA que havien lluitat al Vietnam. També fou un dels pocs artistes que, al final dels anys vuitanta, feren una gira a l’URSS, de la qual sortí un àlbum doble. El seu estil es comparà molt amb la vitalitat dels Beatles i el singular estil d’Elton John.