OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Paul Dessau

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i director alemany.
Hamburg, 1894 — Berlín, 1979

Vida

Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B. Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí. A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument. Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912. No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició. Estudià a Hamburg amb E. Behm i M. Loewengard, que l’instruïren en piano i composició. El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí diverses operetes al Teatre Tivoli de Bremen. Fou el 1919, quan O. Klemperer -llavors director de l’Òpera de Colònia- el nomenà director assistent, que la seva carrera com a director prengué impuls. El 1925 aconseguí el càrrec de director de la Städtische Oper de Berlín i en aquesta època començà a compondre professionalment. Entre els diversos gèneres que conreà durant els anys vint cal esmentar la música per a cinema. Ben aviat foren estrenades algunes de les seves composicions, com ara la Simfonia núm. 1 (1926). Amb l’adveniment del nazisme emigrà als Estats Units (1933), país on li arribà el reconeixement públic gràcies a la col·laboració amb B. Brecht, a qui conegué el 1942 i amb qui inicià una fructífera aliança artística que donà resultats tan interessants com ara l’obra de teatre Mutter Courage und ihre Kinder (1946). És autor d’una obra de reminiscències expressionistes i amb algunes incursions en el dodecatonisme. Al llarg de la seva vida mostrà un especial interès per la música jueva. Ha passat a la posteritat en gran part gràcies a B. Brecht, al qual l’unia una estreta amistat, a part d’una comunitat d’idees artístiques.

Obra

Òpera

Giuditta (inac., 1910-12); Die Reisen des Glücksgotts ('Els viatges dels déus de la fortuna', inac., 1945): Die Verurteilung des Lukullus ('La condemna de Lúcul', 1949); Puntila (1957-59); Lanzelot (1967-69); Einstein (1971-73)

Orquestra

2 simfonies (núm. 1, 1926; núm. 2, 1934, rev. 1962); Trauermarsch ('Marxa de dol', 1953); Sozialistische Festouverture ('Festa d’obertura socialista'; 1953, rev. 1963); Orchestermusik ('Música orquestral', 1955); In memoriam Bertolt Brecht (1957); Bach-Variationen ('Variacions Bach', 1963); Orchestermusik n. 2 ’Meer der Stürme' ('Música orquestral núm. 2'; ’Mar de les tempestes', 1967); Orchestermusik n. 3 ’Lenin' ('Música orquestral núm 3: Lenin', 1970); Orchestermusik n. 4 ('Música orquestral núm 4', 1973)

Cambra

Concertino, vl., fl., cl., tr. (1924); 5 quartets de corda (núm. 1, 1932; núm. 2, 1942-43; núm. 3, 1943-46; núm. 4, 1948; núm. 5, 1955); Hebräisque Melodie, vl., pno. ('Melodia hebraica', 1932); Suite, sax., pno. (1935); Quattrodramma, 4 vlc., 2 pno., perc. (1965); 3 Stücke, 2 trpt./cl, trb./fg. ('Tres peces', 1975)

Piano

12 Studien ('Dotze estudis', 1932); 10 Kinderstücke ('Deu peces per a nens', 1934, rev. 1953); Guernica (1938); 11 Jüdische Volkstänze ('Onze melodies populars jueves', 1946); Klavierstück über BACH ('Peça per a piano sobre BACH', 1948); 3 Intermezzi (1955)

Música vocal

Prop de 30 obres corals, entre les quals: Haggada, v. solistes, cor infantil, cor, orq. (1936); Grabschrift für Rosa Luxemburg, cor, orq., ('Epitafi per a Rosa Luxemburg', 1948); Haggada, v. solistes, cor infantil, cor, orq., 1955; Deustches Miserere, v. solistes, cor infantil, cor, orq., org. trautonium ('Miserere alemany', 1944-47); An die Mütter und an die Lehrer, Ms., narrador, cor, acomp. instr., ('A la mare i a la mestra', 1950); Jüdische Chronik, Bar., narrador, cor de cambra, orq. cambra ('Crònica jueva', 1960, col·lab. Blacher, Hartmann, Henze, Wagner-Régeny); Sang der Gesänge, cor, perc., ('Cant dels cants', 1963); 11 obres per a v. solista i acomp. de conjunt instr./orq.; 31 obres per a v. solista i acomp. de guit./pno.

Música per a cinema

Més de 30 bandes sonores, entre les quals: Alice and the Fleas (W. Disney 1928); Tempesta al Montblanc (A. Franck 1928); S.O.S. Iceberg (A. Franck i T. Garnett 1933); L’or dans la rue (C. Bernhardt 1934); Awoda (A. Levski 1935); Werther (M. Ophüls 1938); Du und mancher Kamerad ('Tu i alguns companys', A. i A. Thorndike 1956)

Col·laboració: 
OPT

Llegir més...