De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal. En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué Ch.W. Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic. El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena, a més de nombrosos ballets. Algunes d’aquestes obres escèniques, tant ballets com òperes, foren escrites en collaboració amb altres compositors, com L. Cherubini o J. Haydn. Entre tota la producció operística de Méhul destaca la que és considerada la seva obra mestra, Joseph (1807), que obtingué el premi a la millor obra lírica, guardó creat per Napoleó I. Considerat un músic patriota segons l’ideari revolucionari, compongué diversos himnes corals, com Le chant du départ o Le chant des victoires (1794). El 1793 accedí a l’Institut Nacional de Música i dos anys més tard rebé el nomenament d’inspector del conservatori. Cal esmentar-ne també els ballets Le jugement de Pâris (1793) i La dansomanie (1800), diverses obertures, sonates per a piano, música de cambra i quatre simfonies -en especial les escrites en sol m (1808) i re M (1809), així com l’esbós del primer moviment d’una cinquena simfonia, que restà inacabada-. Fou un compositor perfeccionista i emprà alguns elements innovadors en la seva obra, com l’ús del cromatisme i la utilització dels efectes sonors dels instruments amb finalitats descriptives.
31 òperes, entre les quals: Euphrosine (1790); Le jeune Henri (1797); Adrien (1799); Ariodant (1799); L’irato, ou L’emporté (1801); Une folie (1802); Le trésor supposé, ou Le danger d’écouter aux portes (1802); Héléna (1803); Les deux aveugles de Tolède (1806); Joseph (1807); Le prince troubadour (1813); L’oriflamme de Charles Martel (1814); La journée aux aventures (1816); Valentine de Milan (1822)
Le jugement de Pâris (1793), La dansomanie (1800), Daphnis et Pandrose (1803), Persée et Andromède (1810)
Prop de 10 obres corals (entre les quals: Le chant des victoires, cor, banda de vent; Chant national du 14 juillet 1800, 3 v. solistes, 3 cors, 3 conjunts instr., 1800; O France! à tes destins prospères, cor, orq., 1811); més de 20 cançons per a v. solista i acomp. pno./arpa (entre les quals: Chant d’amour et de douleur, publ. 1801; Le bouquet d’une amie, 1808; Le retour de l’éxilé, 1815; Eginhard et Emma, 1816)
4 simfonies; sonates per a piano (op. 1, 1783; op. 2, 1788); diverses obertures, entre les quals Ouverture pour instruments à vent (1794)