OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Étienne-Nicolas Méhul

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor francès.
Givet, Xampanya-Ardenes, 1763 — París, 1817

Vida

De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal. En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué Ch.W. Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic. El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena, a més de nombrosos ballets. Algunes d’aquestes obres escèniques, tant ballets com òperes, foren escrites en collaboració amb altres compositors, com L. Cherubini o J. Haydn. Entre tota la producció operística de Méhul destaca la que és considerada la seva obra mestra, Joseph (1807), que obtingué el premi a la millor obra lírica, guardó creat per Napoleó I. Considerat un músic patriota segons l’ideari revolucionari, compongué diversos himnes corals, com Le chant du départ o Le chant des victoires (1794). El 1793 accedí a l’Institut Nacional de Música i dos anys més tard rebé el nomenament d’inspector del conservatori. Cal esmentar-ne també els ballets Le jugement de Pâris (1793) i La dansomanie (1800), diverses obertures, sonates per a piano, música de cambra i quatre simfonies -en especial les escrites en sol m (1808) i re M (1809), així com l’esbós del primer moviment d’una cinquena simfonia, que restà inacabada-. Fou un compositor perfeccionista i emprà alguns elements innovadors en la seva obra, com l’ús del cromatisme i la utilització dels efectes sonors dels instruments amb finalitats descriptives.

Obra

Òpera

31 òperes, entre les quals: Euphrosine (1790); Le jeune Henri (1797); Adrien (1799); Ariodant (1799); L’irato, ou L’emporté (1801); Une folie (1802); Le trésor supposé, ou Le danger d’écouter aux portes (1802); Héléna (1803); Les deux aveugles de Tolède (1806); Joseph (1807); Le prince troubadour (1813); L’oriflamme de Charles Martel (1814); La journée aux aventures (1816); Valentine de Milan (1822)

Ballet

Le jugement de Pâris (1793), La dansomanie (1800), Daphnis et Pandrose (1803), Persée et Andromède (1810)

Música vocal

Prop de 10 obres corals (entre les quals: Le chant des victoires, cor, banda de vent; Chant national du 14 juillet 1800, 3 v. solistes, 3 cors, 3 conjunts instr., 1800; O France! à tes destins prospères, cor, orq., 1811); més de 20 cançons per a v. solista i acomp. pno./arpa (entre les quals: Chant d’amour et de douleur, publ. 1801; Le bouquet d’une amie, 1808; Le retour de l’éxilé, 1815; Eginhard et Emma, 1816)

Música instrumental

4 simfonies; sonates per a piano (op. 1, 1783; op. 2, 1788); diverses obertures, entre les quals Ouverture pour instruments à vent (1794)

Col·laboració: 
VCC

Llegir més...