Luigi Rossi

(Torremaggiore, Pulla, ~1597 — Roma, 1653)

Compositor i organista italià.

Vida

Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició. Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese. El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort. El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma. Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato... (1642), que fou rebuda amb entusiasme en la vida musical romana. El 1646 es traslladà a París convidat personalment pel cardenal i primer ministre de França Giulio Raimondo Mazzarino, defensor de l’òpera italiana al seu país. Rossi triomfà a la capital francesa amb les seves cantates i amb la seva segona òpera, Orfeo (1647). Temporalment residí a Lió i posteriorment tornà a Itàlia. La seva gran aportació a la música barroca foren les cantates de cambra, de les quals s’han conservat unes 300. D’aquestes obres, en destaca el caràcter belcantista, la facilitat melòdica i la perfecció formal. Pel que fa a les seves dues úniques òperes, espectaculars i grandioses, representen la culminació de l’òpera romana del principi del segle XVII. Com els seus contemporanis G. Carissimi, C. Caproli, A.F. Tenaglia i M. Marazzoli, Rossi compongué algunes cançons elegíaques que consten d’un recitatiu -generalment un arioso - i una breu ària en la secció final.

Obra
Òpera

Il palazzo incantato, overo La guerriera amante (1642); Orfeo (1647)

Música vocal profana

Unes 300 cantates conservades d’autenticitat segura, entre les quals: A chi, lasso crederò, 1 v., b.c.; All’ombra d’una speranza, 1 v., b.c.; Da perfida speranza un alma lusingata, 1 v., b.c.; Guardate dove và la mia vana speranza, 2 v., b.c.; Io non amo, si, ma cerco, 1 v., b.c.; No, no, non ci pensa, 1 v., b.c.; Occhi ardenti, pupille belle, 1 v., b.c.; Risolvetevi, o martiri, 2 v., b.c.; Sento al cor un non soche, 1 v., b.c.; Un pensier nobile si mi ragiona, 1 v., b.c.; Vorrei scoprirti un di, 2 v., b.c.

Música vocal religiosa

Giuseppe, figlio di Giacobe, oratori, 4 v., cor, 2 vl., vlc., violes, b.c.; Oratorio per la Settimana Santa, 3 v., cor, 2 vl., llaüt, b.c.; La cecità, cantata moral, 5 v., 2 vl., b.c.; La predica del sole, oratori, 5 v., cor, 2 vl., llaüt, b.c.; Un peccator pentito, oratori, 5 v., 2 vl., llaüt, b.c.