Estudià a la Lateinschule de Lüneburg. Feu nombrosos viatges, com a acompanyant i professor de música de la princesa polonesa S. Woiwodin von Smolensk, que li permeteren conèixer personalitats rellevants com J. Haydn. Establert a Berlín el 1768, es feu càrrec del teatre francès de la ciutat i inicià un fèrtil període creatiu, amb òperes com Clarissa, oder Das unbekannte Dienstmädchen ('Clarissa o la minyona desconeguda', 1785). El 1786 fou nomenat mestre de capella de la cort de Rheinsberg i dos anys després es traslladà a Copenhaguen per exercir les mateixes funcions per a la cort danesa. El 1795, malalt de tisi, anà a guarir-se a Portugal, però un naufragi marítim agreujà el seu precari estat de salut, del qual ja no es pogué recuperar. Compongué nombrosos lieder, agrupats en cicles com Gesänge am Clavier ('Cançons amb piano', 1779) i Lieder in Volkston ('Cançons populars', 1782), que el convertiren en un dels màxims representants de l’escola berlinesa del gènere juntament amb J.F. Reichardt. L’ideari estètic d’aquests compositors fou la senzillesa i la claredat, amb acompanyaments sempre subordinats a la melodia i referències a la cançó popular.