simfonia

f

Música

Terme utilitzat des del final del Renaixement (especialment en italià: sinfonia) per a designar una composició instrumental inclosa com a introducció o interludi en una obra vocal més gran, com ara un oratori, una cantata o una òpera.

De vegades pot estar formada per un moviment breu (J.S. Bach: Cantata BWV 4), però també pot tenir dos o més moviments (Bach: Simfonia BWV 1046a, versió original del Concert de Brandenburg núm. 1, probablement escrita com a obertura de la Cantata BWV 208). Al segle XVIII les paraules simfonia i obertura s’intercanvien molt sovint: la introducció instrumental del Messies de Händel porta el títol de Sinfonia, però està escrita com una obertura a l’estil francès. El tipus italià de sinfonia avanti l’opera s’establí com una successió de tres moviments, ràpid-lent-ràpid. Del costum d’interpretar aquestes simfonies en concerts, independentment del seu origen teatral, nasqué el gènere de la simfonia tal com s’entengué a partir de la segona meitat del segle XVIII.