sainet

m

Música

Peça de teatre en un sol acte, de caràcter còmic i popular, que generalment era representada entre els actes o a la fi d’una obra de més extensió.

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims (des d’una sola guitarra fins a una orquestra). A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època. Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres. A Catalunya segurament fou introduït al segle XVII o al principi del XVIII, però no assolí la seva esplendor fins al segle XIX. Entre altres, destacaren els noms de Josep Robrenyo, Josep Arrau i Estrada, Andreu Manuel Igual i Ignasi Plana, així com els escriptors Àngel Guimerà, Manuel Folch i Torres i Santiago Rusiñol.